Ens hi juguem molt

Un petit balanç de la política d’ERC en diferència a la de CIU en els últims quatre anys pel que fa al Congrés de Diputats són.

1. El grup parlamentari d’ERC ha presentat fins a 144 projectes de llei, xifra rècord
si tenim en compte la representació del partit al Congrés dels Diputats.
2. El grup parlamentari d’ERC ha donat suport a tots aquells projectes de llei que
de veritat han aprofundit en la justícia social com poden ser:
-Llei de matrimonis homosexuals: CIU va votar en contra.
-Llei d’atenció a la dependència: CIU va votar en contra.
-Llei d’impuls a la productivitat: CIU va votar en contra.
3. El grup parlamentari d’ERC ha impulsat fins a cinc lleis cabdals de la present
legislatura pactades amb anterioritat amb el PSOE:
1 Derogació Transvasament del Ebre i implantació de la Nova Cultura de l’Aigua.
2 Llei del Sòl que obliga a reservar un mínim d’un 30% del sòl a habitatge
Protegit.
3 Llei de retorn dels Papers de Salamanca.
4 Llei de Qualitat de l’Aire i fiscalitat verda: qui més contamina més paga.
5 Llei de finançament de partits polítics que prohibeix donatius anònims.

Està clar que la pluralitat que tan predicava el PSOE no s’ha reflexat en cap moment. Les infraestructures de Catalunya són tercers mundistes, el dèficit fiscal no para de créixer en números vermells; i és que si Espanya es queda uns 2.622 euros de cada català no és gens estrany. El 9M no podem permetre un govern que no condemna el franquisme, ni deixar les mans lliures a aquells qui no compleixen propostes.

A ERC li poden qüestionar el seu pacte amb el PSC, però és que CIU no inspira confiança (tenint present la seva poca paraula i que han d’assistir al notari per guanyar-se el vot dels catalans i catalanes), i així, doncs, formar part del govern d’Entesa, intentant demostrar que el independentisme també sap governar, no és tan desorbitat.
La proposta de demanar un no a l’Estatut va semblar inviable, però n’hem d’estar orgullosos. Algú s’ha parat a pensar en el cop d’efecte que Catalunya hauria clavat a Espanya si no hagués acceptat aquell estatut retallat amb dues estisores, les de Zapatero i les de Mas?
ERC i CIU tenien pactat arribar fins al final i estrènyer a Zapatero sobretot en temes econòmics, un terme que el senyor Mas va oblidar tan sols uns dies després, anant a protagonitzar el viatge de les “azores” a l’estil català (basat en el peix al cove), amb el president del govern, i per cert, sense assegurar el finançament.
Els números canten, no es demanaven miracles, se sol·licitava passar d’un 11% a un 18,8% en inversió a Catalunya i, temps després únicament arriba a un 13%, que tenint en compte que som la quarta autonomia que aporta més a Madrid, passem a ser la vuitena en quant a inversions estatals.
Potser sembla que a Madrid no hi tenim res a fer, però malauradament multitud de temes crucials per al nostre país es decideixen al Congrés, temes tan sensibles com les pensions o el salari mínim interprofessional.
Ara doncs, en l’esprint final de campanya, és imprescindible que cada ciutadà recordi què ha passat des de fa quatre anys i que siguin coneixedors de les propostes de cada partit. Les generals ens influencien enormement, per això el vot i la participació ha de ser elevat, perquè el vot de la dreta sempre és fidel i no falla.