Aquesta és la frase que es llegirà pròximament durant uns 14 dies en els exteriors dels busos de dues línees a Barcelona, degut a una campanya publicitària promocionada per l’associació d’ateus amb la col·laboració econòmica de desenes d’anònims. Frase evidentment polèmica i que segons els promotors de la campanya tan sols pretén fer pensar, reflexionar i veure amb certa objectivitat una qüestió tan profunda i moltes vegades tan delicada com és la religió.
Avui mateix, fruit del caos bèl·lic que malauradament es viu a la franja de Gaza, he llegit al “Periòdico” diferents escrits referents al conflicte entre palestins i israelians, tan d’escriptors de cert renom com Najat El Hachmi (Premi Ramon Llull 2008) com també de simples lectors que els han publicat un breu escrit a l’apartat de “cartes del lector”. Aquest últim es feia ressò del conflicte amb un títol ben clar: “On estàs Déu?” i s’acabava dient que “tan sols ens queda resar per aquells que, malgrat trobar-se en lloc sagrat pels creients en Déu, pateixen la matança incondicional dels seus germans. On estàs Déu, que permets això a la teva terra?”. Contundent final que particularment comparteixo rotundament. També El Hachmi en el seu escrit de contraportada manifestava la seva crítica envers Déu i Jesús dient que “com és possible (que ocorri tot això) vivint molt a prop de la terra on va néixer Jesús?” i essent molt clara envers la ofensiva que els israelians estan proporcionant als palestins: “sembla ser que fa molts anys els va passar quelcom greu (fen referència a l’holocaust nazi que van patir els jueus), i des de llavors ningú els renya, per molt malament que es portin”, i és que el genocidi que van patir durant la segona guerra mundial l’estan escometent ells mateixos contra un altre sector de la població, i mentrestant ningú reacciona, ni Europa ni evidentment els grans amics i protectors dels jueus, els americans. Llavors, jo em pregunto: de què serveixen organismes internacionals com la ONU, l’objectiu del qual és vetllar per la pau internacional? I tornant a fer referència a Déu tot poderós, és això el què vol? Morts indiscriminades i maldat? Potser entre la frase que promouen en els busos els ateus i el conflicte a Gaza ja siguin arguments suficients perquè ens comencem a preguntar si ens hem de refiar d’una força superior a nosaltres o de nosaltres mateixos. De moment, els palestins ja saben la resposta, Déu no els està salvant i els reis mags tan sols els porten bombes, destrucció i morts.
Avui mateix, fruit del caos bèl·lic que malauradament es viu a la franja de Gaza, he llegit al “Periòdico” diferents escrits referents al conflicte entre palestins i israelians, tan d’escriptors de cert renom com Najat El Hachmi (Premi Ramon Llull 2008) com també de simples lectors que els han publicat un breu escrit a l’apartat de “cartes del lector”. Aquest últim es feia ressò del conflicte amb un títol ben clar: “On estàs Déu?” i s’acabava dient que “tan sols ens queda resar per aquells que, malgrat trobar-se en lloc sagrat pels creients en Déu, pateixen la matança incondicional dels seus germans. On estàs Déu, que permets això a la teva terra?”. Contundent final que particularment comparteixo rotundament. També El Hachmi en el seu escrit de contraportada manifestava la seva crítica envers Déu i Jesús dient que “com és possible (que ocorri tot això) vivint molt a prop de la terra on va néixer Jesús?” i essent molt clara envers la ofensiva que els israelians estan proporcionant als palestins: “sembla ser que fa molts anys els va passar quelcom greu (fen referència a l’holocaust nazi que van patir els jueus), i des de llavors ningú els renya, per molt malament que es portin”, i és que el genocidi que van patir durant la segona guerra mundial l’estan escometent ells mateixos contra un altre sector de la població, i mentrestant ningú reacciona, ni Europa ni evidentment els grans amics i protectors dels jueus, els americans. Llavors, jo em pregunto: de què serveixen organismes internacionals com la ONU, l’objectiu del qual és vetllar per la pau internacional? I tornant a fer referència a Déu tot poderós, és això el què vol? Morts indiscriminades i maldat? Potser entre la frase que promouen en els busos els ateus i el conflicte a Gaza ja siguin arguments suficients perquè ens comencem a preguntar si ens hem de refiar d’una força superior a nosaltres o de nosaltres mateixos. De moment, els palestins ja saben la resposta, Déu no els està salvant i els reis mags tan sols els porten bombes, destrucció i morts.
