Al inici d’aquest Tour de França 09 totes les mirades estaven centrades enfront Lance Armstrong, mentre que Alberto Contador i el passat guanyador Carlos Sastre quedaven relegats a segon plànol.
Dissabte 4 de juliol la “Gran Boucle” engegava motors amb una contrarellotge que no es podia considerar ben bé un pròleg al tractar-se d’un esforç 15,5 km en solitari i apartada del format pla habitual, ja que es pujava una cota de 4a categoria on els favorits ja podien destacar i començar a treure algunes diferències. Armstrong va sortir abans que Contador i va fer un bon temps, encara que Alberto i fins i tot companys d’equip com Kloden o Leiphemer van superar l’americà per alguns segons. Abans de la contrarellotge per equips del dimarts 7 ja va saltar la primera gran sorpresa. Contador es va quedar tallat per culpa dels tradicionals ventalls generats pel vent i Haimar Zubeldia i Popovich van tirar del grup principal on es trobava Lance; la qual cosa va permetre a l’americà avantatjar a la general a l’espanyol treient-li 19 segons.
Just abans de començar les primeres etapes de muntanya, hi va haver el punt més calent fins al moment d’aquest Tour, i va ser precisament en una contrarellotge per equips on l’Astana va exhibir el seu potencial i va arrasar fins el punt de treure 40 segons a un equip amb grans especialistes en aquesta disciplina com és el Saxo Banc. Aquí el set vegades campió de la ronda francesa no es va col·locar líder després de tres anys sense competir per tan sols unes centèsimes.
Els dies següents vam sentir a parlar del Tour més per motius nacionals (al passar per Catalunya amb etapes a Girona i Barcelona) que no pas per notícies merament esportives. Divendres 10 amb l’única arribada en alt dels Pirineus, quan els corredors pujaven l’últim port d’Arcalís tot feia creure que arribarien els favorits junts a meta, però Contador va atacar i va aconseguir treure uns 20 segons a Armstrong, començant la disputa més pel liderat d’equip que no pas per la general de la cursa, ja que el mallot groc no va ser per un Astana, sinó per l’escapat Noccentini. Tot i això, massa poques sorpreses per una primera setmana de Pirineus on les altres dues etapes pujaven ports tan mítics com el Tourmalet però que quedaven molt lluny de meta. La direcció del Tour va idear aquest recorregut per mantenir la incògnita i l’emoció fins l’última setmana d’Alps però aquest fet que podem titllar d’intel·ligent també ens pot fer afirmar que ajuda poc a l’espectacle de la cursa que reclama l’espectador.
Dissabte 4 de juliol la “Gran Boucle” engegava motors amb una contrarellotge que no es podia considerar ben bé un pròleg al tractar-se d’un esforç 15,5 km en solitari i apartada del format pla habitual, ja que es pujava una cota de 4a categoria on els favorits ja podien destacar i començar a treure algunes diferències. Armstrong va sortir abans que Contador i va fer un bon temps, encara que Alberto i fins i tot companys d’equip com Kloden o Leiphemer van superar l’americà per alguns segons. Abans de la contrarellotge per equips del dimarts 7 ja va saltar la primera gran sorpresa. Contador es va quedar tallat per culpa dels tradicionals ventalls generats pel vent i Haimar Zubeldia i Popovich van tirar del grup principal on es trobava Lance; la qual cosa va permetre a l’americà avantatjar a la general a l’espanyol treient-li 19 segons.
Just abans de començar les primeres etapes de muntanya, hi va haver el punt més calent fins al moment d’aquest Tour, i va ser precisament en una contrarellotge per equips on l’Astana va exhibir el seu potencial i va arrasar fins el punt de treure 40 segons a un equip amb grans especialistes en aquesta disciplina com és el Saxo Banc. Aquí el set vegades campió de la ronda francesa no es va col·locar líder després de tres anys sense competir per tan sols unes centèsimes.
Els dies següents vam sentir a parlar del Tour més per motius nacionals (al passar per Catalunya amb etapes a Girona i Barcelona) que no pas per notícies merament esportives. Divendres 10 amb l’única arribada en alt dels Pirineus, quan els corredors pujaven l’últim port d’Arcalís tot feia creure que arribarien els favorits junts a meta, però Contador va atacar i va aconseguir treure uns 20 segons a Armstrong, començant la disputa més pel liderat d’equip que no pas per la general de la cursa, ja que el mallot groc no va ser per un Astana, sinó per l’escapat Noccentini. Tot i això, massa poques sorpreses per una primera setmana de Pirineus on les altres dues etapes pujaven ports tan mítics com el Tourmalet però que quedaven molt lluny de meta. La direcció del Tour va idear aquest recorregut per mantenir la incògnita i l’emoció fins l’última setmana d’Alps però aquest fet que podem titllar d’intel·ligent també ens pot fer afirmar que ajuda poc a l’espectacle de la cursa que reclama l’espectador.
Després d’aquesta primera setmana de competició, la classificació general de la competició tan sols separa en dos segons Contador i Armstrong i per tant l’equip Kazak encara no ha pogut concretar quin dels dos corredors és el clar líder.
Avui, després d’una jornada de descans ens trobem en una etapa de transició on a priori no hi hauran sorpreses. Armstrong ha avisat que no firmaria fer pòdium ja que si ha tornat és per guanyar i que no li va sorprendre que Contador ataqués a Arcalís encara que l’equip no hagués donat ordres per fer-ho. Lance també ha volgut fer saltar el nerviosisme al dir que ell entén que si un company d’equip ataca no el pot seguir ja que portaria altres adversaris a roda del corredor, però avisant que estava en plenes condicions de contrarestar l’atac. A més diu que després d’haver encadenat Giro i Tour per primer cop en la seva carrera esportiva, el va fer arribar cansat a la primera setmana de cursa, però que afrontarà els Alps en plena forma. Lògicament tot fa pensar que la joventut del de Pinto s’imposarà a la veterania de 37 anys de Lance, però de moment tot està per veure.
Avui, després d’una jornada de descans ens trobem en una etapa de transició on a priori no hi hauran sorpreses. Armstrong ha avisat que no firmaria fer pòdium ja que si ha tornat és per guanyar i que no li va sorprendre que Contador ataqués a Arcalís encara que l’equip no hagués donat ordres per fer-ho. Lance també ha volgut fer saltar el nerviosisme al dir que ell entén que si un company d’equip ataca no el pot seguir ja que portaria altres adversaris a roda del corredor, però avisant que estava en plenes condicions de contrarestar l’atac. A més diu que després d’haver encadenat Giro i Tour per primer cop en la seva carrera esportiva, el va fer arribar cansat a la primera setmana de cursa, però que afrontarà els Alps en plena forma. Lògicament tot fa pensar que la joventut del de Pinto s’imposarà a la veterania de 37 anys de Lance, però de moment tot està per veure.
