Decidim des de l'àmbit local!

Avui he llegit una noticia que desconeixia, però que considero del tot acertada i important si més no, per la presa de consciència i pedagogia que es faria, tot i que la legitimitat seria inexistent.
Es tracta d'un manifest signat ja per més de 900 alcaldes i regidors d'arreu de Catalunya, que vista la opressió i falta de democràcia en que viu tan el poble català com basc, en part, per la prohibició de consultes populars, s'obriria un procés de consulta a nivell local (on no caldria el vistiplau de les Corts de Madrid) on es fes una pregunta encaminada cap a tenir un estat propi. La pregunta podria ser la següent: "Esteu d'acord a que Catalunya sigui un estat independent dins el marc de la UE?, o una de més indirecta però que al cap i a la fi té el mateix objectiu: "esteu a favor en que els ciutadans de Catalunya tinguin la possibilitat de decidir el seu futur com a poble?".

Aquesta iniciativa seria executada abans de les eleccions a la Generalitat de l'any 2010, i només faria falta l'aprovació al ple municipal perquè a cada poble que hi hagin càrrecs electes partidaris de la consulta, es pogués realitzar i així conèixer l'opinió dels seus conciutadans per tenir una referència a nivell nacional. Entre els signants del manifest hi han personalitats importants com Portabella(ERC Barcelona), Jordi Trias (CIU Barcelona) o Josep Vives (CIU Manresa), la qual cosa podria portar una consulta popular a ciutats importants com Manresa, també Girona o fins i tot la capital del Principat. També a Berga, he pogut comprovar com el cap de llista d'ERC i l'alcalde Juli Gendrau són partidaris de la consulta i per tant, en menys de dos anys podríem tenir a Berga una diada oberta a la opinió de tots i totes sobre aquest afer.
La proposta s'aprovaria de tal manera en que a partir de 16 anys ja es pogués aportar el teu vot i cal destacar que a part de molts alcaldes o regidors de CIU, ERC, ICV i EPM, també hi han personalitats del PSC.

Hem pogut comprovar com el TC ha desaprovat la consulta per aquest mes d'octubre al País Basc, proposada pel lehendakari Ibarretxe, i que per tant, la democràcia en que estem vivint no és plena i l'Estat, amb acords entre PSOE i PP, encegats en voler mantenir la unitat d'Espanya, priven als ciutadans de poder expressar la seva voluntat política.
La iniciativa que he exposat, no podria ser refusada per ningú, tan sols per la corporació municipal on es votaria en ple. A més, si finalment es du a terme, de ben segur que generarà molta polèmica i almenys a nivell nacional i també internacional, es podria conèixer la voluntat de molts catalans i catalanes, a decidir el seu futur lliurement, sense impediments per part d'un Estat que ens ofega dia rere dia.

Som una nació, volem un estat propi

Aquest dijous 11 de setembre, es celebrà la tradicional manifestació independentista pel centre de Barcelona, o més ben dit, les diverses manifestacions que començaven a la Plaça Urquinaona a les cinc de la tarda, però que estaven convocades per tres sectors diferents: Esquerra Republicana, esquerra independentista i també un conjunt d'entitats entre les més destacades: Òmnium cultural i Sobirania i Progrés amb el suport d'intel·lectuals catalans com l'escriptor Víctor Alexandre, l'actor Joel Joan o el jurista López Tena, entre d'altres.
En conjunt es van aplegar més de 20.000 persones i les manifestacions van transcórrer sense accidents, tret d'alguns membres de l'esquerra independentista que s'enfrontaren contra simpatitzants d'Unitat Catalana.

Segons diverses fons informatives, la manifestació més multitudinària va ésser la convocada per esquerra i les seves joventuts, on s'aplegaren prop de 8.000 persones per reivindicar un finançament just i reclamar com tots els assistents als diversos actes, la independència dels països catalans. Al final d'aquesta manifestació van transcórrer els diversos parlaments: Gerard Coca, Joan Ridao i Joan Puigcercós.

En acabar, el president d'ERC va advertir que l'estat espanyol ens vol veure perplèxos, desanimats i submisos a un estat on l'autonomisme està esgotat. També va dir que "no es pot defallir, perquè els nostres temps són una broma en comparació els que van viure els patriotes que van lluitar durant el 1714 i la guerra civil del 1936" i que per tant, hem de seguir treballant i lluitant, sense callar, perquè tenim un país per defensar.