Avui hem pogut veure la compareixença del ministre Solbes al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre el nou model de finançament i el suposat incompliment de l'estatut. Dic suposat, perquè segons el vicepresident econòmic el PSOE ha complert amb la data marcada pel mateix estatut, doncs ha reafirmat que el 9 d'agost una proposta adequada estava sobre la taula.
Evidentment, tal i com pensan la major part dels catalans i demostra la unitat dels partits catalans, la proposta que Solbes diu haver presentat, era i és del tot insuficient per Catalunya.
ICV va retirar la proposta perquè hagués hagut de ser el president Zapatero qui expliqués el nou model de finançament, però ara ja no cal sumar més importància a l'acord d'última hora de Saura amb De la Vega per deixar que el president acabés amb tranquilitat les vacances, doncs ell, més que cap altra és d'aquells que prometen café per a tothom i alhora de la veritat res de res.
Ara s'ha de seguir treballant des de la unitat i la bilateralitat, i no deixar que ells ens imposin el seu model a les bones o a les males. Tanmateix, Solbes no s'ha mossegat la llengua i ha afirmat que si no s'arriba a cap acord serà el govern de Madrid qui tanqui la negociació amb la proposta que els sembli més idònea. Per tan, a dia d'avui nomes he tret una conclusió: com sempre, tenim les de perdre.
Servirà el pacte de Saura de deixar tres mesos per tancar les negociacions si ja han incomplerta la data del 9A? Jo crec que no, i per tant si els partits catalans volen pressionar el PSOE tan sols tenen una opció: no aprovar els pressupostos de l'Estat i deixar en evidència a Zapatero i companyia. Des de Catalunya sería la única forma de fer trontollar el govern i demostrar que no som d'aquells que al rebre una bofetada parem l'altra galta.
28 d’ag. 2008
19 d’ag. 2008
El laberint del nou model de finançament
La data marcada per l’Estatut per arribar a un acord en finançament ja és història. El incompliment del govern socialista en una llei aprovada a les corts i pel poble català, almenys seguint la pauta que marca el nou Estatut, fa que el clima polític a ple mes d’agost, sigui mogut, tens i ambigu.
S’acosta la diada nacional de Catalunya, que de ben segur esdevindrà en un clima de crisi, crispació i essent una diada de caire més reivindicatiu que festiu. I és que com un diputat de convergència va dir, el senyor Zapatero passarà a la història com el president més fals que ha tingut l’Estat. Atac dur, però ben cert.
No són habituals els moviment polítics a ple mes d’agost, però la situació o requereix, i és que el president Montilla es troba immers en un laberint molt difícil de superar, i amb això, el tripartit també perilla. No es pot negar que el president català ha intentat plantar cara al govern central, però el lema de campanya “fets, no paraules”, molt probablement també passarà a la història sense complir-se. Ara els socialistes catalans tindrien la possibilitat de reforçar més que mai el tripartit i defensar els interessos de Catalunya. Com? Doncs no aprovant els pressupostos de l’Estat. Si atreviran? No.
M’agradaria pensar que de cara l’11 de setembre tots els partits aniran a la una per reivindicar en una marxa unitària un model de finançament adaptat a la realitat, però això, també és difícil.
ICV volia forçar la compareixença del president ZP per donar explicacions a la situació econòmica i la falta d’entesa, però pressionat per el PSC es conformaran en que sigui Solbes qui doni la cara. Per altra banda, ERC ha assegurat que defensarà un referèndum per reclamar el concert econòmic si no s’arriba a un acord satisfactori i Puigcercós ha més que insinuat que si el PSC no planta cara al PSOE i cedeix, esquerra s’haurà de replantejar moltes coses, potser també la continuïtat del tripartit. Per tan, encara hi podrien haver unes eleccions anticipades d’aquí a pocs mesos.
Com acabarà tot plegat? El laberint del finançament està deixant sense marge d’error al senyor Montilla. ERC està tensant la corda i sembla ser que CIU també està apostant fort aquesta vegada per millorar els interessos de Catalunya. En definitiva, espero escriure d’aquí a pocs dies i donar la resposta a aquesta resolució. Tanmateix, potser haurem d’esperar mesos per saber l’entrellat de la qüestió. Per acabar, esmentar que segons la meva opinió, la unitat seria molt positiva. Ja seria hora que els partits polítics es posessin d’acord pensant en els interessos del poble, d’aquells qui els ha atorgat el privilegi de negociar i decidir.
S’acosta la diada nacional de Catalunya, que de ben segur esdevindrà en un clima de crisi, crispació i essent una diada de caire més reivindicatiu que festiu. I és que com un diputat de convergència va dir, el senyor Zapatero passarà a la història com el president més fals que ha tingut l’Estat. Atac dur, però ben cert.
No són habituals els moviment polítics a ple mes d’agost, però la situació o requereix, i és que el president Montilla es troba immers en un laberint molt difícil de superar, i amb això, el tripartit també perilla. No es pot negar que el president català ha intentat plantar cara al govern central, però el lema de campanya “fets, no paraules”, molt probablement també passarà a la història sense complir-se. Ara els socialistes catalans tindrien la possibilitat de reforçar més que mai el tripartit i defensar els interessos de Catalunya. Com? Doncs no aprovant els pressupostos de l’Estat. Si atreviran? No.
M’agradaria pensar que de cara l’11 de setembre tots els partits aniran a la una per reivindicar en una marxa unitària un model de finançament adaptat a la realitat, però això, també és difícil.
ICV volia forçar la compareixença del president ZP per donar explicacions a la situació econòmica i la falta d’entesa, però pressionat per el PSC es conformaran en que sigui Solbes qui doni la cara. Per altra banda, ERC ha assegurat que defensarà un referèndum per reclamar el concert econòmic si no s’arriba a un acord satisfactori i Puigcercós ha més que insinuat que si el PSC no planta cara al PSOE i cedeix, esquerra s’haurà de replantejar moltes coses, potser també la continuïtat del tripartit. Per tan, encara hi podrien haver unes eleccions anticipades d’aquí a pocs mesos.
Com acabarà tot plegat? El laberint del finançament està deixant sense marge d’error al senyor Montilla. ERC està tensant la corda i sembla ser que CIU també està apostant fort aquesta vegada per millorar els interessos de Catalunya. En definitiva, espero escriure d’aquí a pocs dies i donar la resposta a aquesta resolució. Tanmateix, potser haurem d’esperar mesos per saber l’entrellat de la qüestió. Per acabar, esmentar que segons la meva opinió, la unitat seria molt positiva. Ja seria hora que els partits polítics es posessin d’acord pensant en els interessos del poble, d’aquells qui els ha atorgat el privilegi de negociar i decidir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)