Ofensiva contra el català

Respecte les anteriors eleccions generals, ja coneixíem la opinió d’alguns partits com el PP envers el català. La seva denúncia de falta de llibertats a Catalunya per poder elegir quin idioma ha de ser el utilitzat en l’ensenyament, va obrir un debat lingüístic i una polèmica notable. Tanmateix, ens hem de remuntar dos anys enrere, si volem entreveure el principi del gran debat sobre el català-castellà, que ja Ciutadans (Partido de la Ciudadanía), varen utilitzar de discurs electoral en les autonòmiques, la qual cosa els va permetre entrar a la Generalitat.
Ara fa qüestió de dies, em va sobtar una notícia publicada al Periódico on deixaven ben clar, que aquests pròxims anys, un dels pilars fonamentals de la política serà entrar en el conflicte lingüístic, no tan sols a Catalunya, sinó també al País basc, Balears i Galícia, (País Valencià ja ni l’esmentava, evidenciant doncs, que el castellà ja és la única llengua present).
Resulta que un altra partit polític, UPyD, s’ha volgut sumar a la “festa” de la llengua tot publicant un manifest exigint l’ús del castellà a totes les institucions i en tots els àmbits; on el Fòrum d’Èrmua i algunes persones prou conegudes com el fracassat Albert Boadella, els hi ha faltat temps per adherir-s’hi. En aquest sentit, és difícil saber què pretenen aquests tipus de persones i organitzacions, ja que malauradament tots sabem que multitud de vegades si demanes un “tallat” a Barcelona o rodalies, els sembla que parlis Xinès. A tot aquest menyspreu que rep el català, cal afegir-hi la nova plataforma que el seu nom: No hablamos catalán, ja demostra el seu tarannà poc ètic i anticatalà.
Per sort, esperem poder emprar un Estatut en termes de drets i deures lingüístics, que protegeixi de forma clara la nostra llengua i ens doni l’opció d’expressar-nos-hi sempre que així ho desitgem. De fet, l’article 33.1 de l’Estatut narra amb claredat el dret que té tot ciutadà a expressar-se amb català davant les institucions estatals o les administracions públiques i el deure de que allí t’atenguin també en català. També en el 33.5 que garanteix la validesa de recórrer per escrit amb català a òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals, amb plena eficàcia jurídica. I per acabar, destacar també la importància de l’article 34 que reconeix els drets lingüístics dels consumidors i usuaris.
No podem permetre que el Tribunal Constitucional retalli un Estatut aprovat per el poble català, ni que el nou sistema de finançament que s’acordi abans del 9 d’Agost (tal i com preveu l’Estatut) sigui insuficient per els nostres interessos, com tampoc podem tolerar l’ofensiva que el català esta patint. A finals d’aquest any, serà el moment de la protesta massiva del poble català si coneixem la més que possible negativa evolució en aquestes tres qüestions; o seguir esperant quina sigui la gota que falti per acabar de vessar el got de la consciència dels catalans i les catalanes que no acceptin més menyspreus i adversitats.