Carla Bruni, primera dama francesa

Nicolas Sarkozi i la seva nova esposa Carla Bruni, van estar de viatge al Regne Unit. El motiu central de la visita del president de França i la primera dama tenia com a objectiu restablir relacions més pròximes amb el seu homòleg angles. Tots els mitjans de comunicació estaven pendents de captar l'exclusiva de la trobada amb els polítics anglesos i la monarquia al complet, però el principal centre d'atenció no era Sarkozi, ni tan sols l'aspecte polític que a priori era el més important, sinó la primera dama francesa. Aquesta partia amb desavantatge, ja que hores abans s'havia posat a subasta aquesta foto que podeu veure, totalment nua de quan era model.

No es sabia com reaccionaria la reina anglesa ni si les crítiques serien molt dures. Tanmateix res semblava estar fora de la normalitat, l'oportunisme del fotògraf i de la foto van quedar en segon pla i tothom va quedar meravellat amb la bellesa de Bruni, el seu vestit, els seus modals.

Pels interessats en aquesta foto, el preu de sortida encara és mitjanament raonable, 2500 euros.

Resposta al Ferran Bertran

Si heu llegit l'article del Ferran referent a ERC, en el meu comentari posava que contestaria més extensament en el meu bloc, i així és:

Primer de tot Ferran, dir-te que et veig molt mal informat i que per aquest sol fet no t'hauria de contestar aquest escrit, però ho faré.

Dius que ERC es va fotre una patacada a les municipals no? doncs si vols et mires la pàgina de la Generalitat on surten els resultats electorals i veuras els resultats.
Ahir em vas acusar de demagògia i d'enganyar en un escrit publicat al meu bloc, on parlava de les lleis que CIU va votar en contra al Congrés. Després resulta que em vas dir que el que deia era veritat, el que passa que no vaig matissar... parlant de les municipals, ERC va passar dels 2003 a tenir 1278 regidors a tenir-ne al 2007 1581, un augment molt considerable. Tu has dit just el contrari, per tant el demagog ets tu i demostres la falta de coneixement que sempre s'ha de tenir per publicar un escrit; potser hauràs d'anar aviat al notari.
Va continuem recordant les municipals ja que t'agrada atacar per aqui. Perquè no em puguis sortir d'esquitllada et dire que ERC va guanyar moltíssims regidors però que va baixar en vots. Ara bé, CIU va baixar en vots i en regidors!!!
2003--> 3714 regidors i 791.932 vots2007--> 3415 regidors i 725.334 vots

En l'inici del teu article, Ferran, fas referència tot just al segon paràgraf que ERC ja es va fumer la gran patacada en les eleccions de la Generalitat, però tothom ha de saber que esquerra va passar de 23 a 21 diputats i per tant tampoc va ser una baixada tant notable. Després dius que gent d'esquerra renegava del seu partit però dels altres partits ja deus saber que també ho fan, i quan CIU va pactar durant 8 anys a Madrid amb el senyor Aznar de crítiques convergents al seu mateix partit n'hi havien a dojo.

Dius que esquerra fa temps que fa una política anti-CIU, però CIU fa més de 5 anys que prova de desgastar al tripartit per tornar al poder, doncs no saben passar sense tocar diners i diners, poder i més poder.

També et pensas que CIU pot donar lliçons d'estabilitat interna a ERC, no deus conèixer les enormes discrepàncies en importants temes que té Convergència i Unió democràtica, que fa tan sols uns mesos tots els mitjants de comunicació parlaven d'una possible fisura que podria portar al trencament. Potser a CIU li fa molt mal veure a ERC governant, i com ja he dit no para d'atacar al govern d'Entesa i inclús aprofitant el debat intern d'esquerra per dir al estil PP que "Catalunya se rompe i que el Govern esta roto". Doncs no, t'agradi o no t'agradi fins al 2010 CIU estarà a l'oposició.

Que ERC prova de desgastar CIU per tots els mitjans? mira Ferran, les crítiques que rep CIU per part dels republicans són a causa en gran part de la seva ància malaltissa de poder, de ministeri i de traïció als catalans i a ERC en el pacte de l'Estatut en solitari al estil "viaje de las azores" dels populars. Com ja veieu, són moltes les similituts entre uns i altres, dreta espanyola i dreta catalana, d'aquells que per alguns moments s'embolcallen amb la senyera i inclús les seves joventuts amb l'estalada però alhora de la veritat els fa por dir la paraula "independència".

Ara toca parlar de les extorcions. En aquest cas tampoc em pots venir ni amb lleis ni dient que el partit el qual simpatitzes és el més adequat per parlar d'aquest tema, ja que durant molts anys es va robar de la Generalitat amb desviacions i aportacions anònimes de quantitats desorbitades.

Tracta de pallassos als dirigents d'ERC quant encara tothom riu quan se li passa la imatge pel cap tan famosa, si Ferran aquella : ( Pujol enano, habla el castellano)...

En definitiva, un escrit el del bloc del Ferran, molt sentit ja per la gent de CIU i especialment per ell, però com ja podeu comprovar, bastant pobre d'idees, de continguts, i de veritats.

Cap a Peguera!

Per Pasqua el Masana, Luís, Escobar, Hinojo i jo mateix, vam decidir fer una caminada de Berga fins a Peguera, pujant per la Figuerassa i baixant pels Rasos. L'experiència va ser molt positiva i en el video es pot veure el Ricard Masana mostrant el seu orgull independentista propi d'un militant de la JERC.

Abstenció? no! vota independència

Abstenció? no! vota independència


Catalanes i catalans, el proper 9 de març tenim una cita molt important a les urnes.
Des de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya volem fer una crida, sincera, a la participació massiva en aquests comicis.
La democràcia és un dret de tota la ciutadania i, un privilegi que s’ha cobrat moltes vides al llarg dels últims anys.

Volem encoratjar-vos a tots, votem, i fem-ho pels Països Catalans, per la seva independència! La solució més còmode és quedar-se a casa, a veure-les venir. Això no ens farà forts. S’ha demostrat que la independència és viable i la nostra obligació, per tant, és defensar-la a les urnes.

Honrem a tots els que han lluitat per aquest país i el just assoliment de la seva sobirania. Al Berguedà ens cal una base sòlida de vots, per poder assegurar el progrés de Catalunya i de la nostra comarca, per desgracia a Madrid es decideixen molts aspectes de la nostra vida, i és que a Madrid se’ns hi ha perdut tot, començant per la llibertat. Temes tan vitals i d’una sensibilitat enorme, pensions o el salari mínim interprofessional, ho amaneixen al congrés de diputats, per això hi em d’estar-hi presents.
A casa ens hi juguem molt. Els partits catalans hauran de picar pedra per aconseguir les fonts de finançament (pal·liant el robatori continuat dels nostres recursos econòmics, en el dèficit fiscal més gran d’Europa) que permetin el desenvolupament adequat de la C-16, el projecte de la remodelació i adequació de l’entorn de Queralt, a grans trets; i també polítiques que fan referència a l’emancipació dels joves, a l’estalvi d’aigua, al reforçament de les infraestructures i del transport. I d’altres en que l’Estatut retallat no contempla la plena competència de la Generalitat.

Una crida conscient, necessària pel futur. Cada vot que perd un partit català el guanya el PSOE o el PP. Berguedans i Berguedanes hem de ser conscients del destí del nostre vot i la influència que pot tenir per a Catalunya.

Si no votes no tens dret a queixar-te ni a criticar a aquelles forces democràtiques que lluiten a nivell institucional. La JERC està present a totes les institucions, per això, Esquerra és un partit de confiança que no donarà mai suport a la dreta espanyola.
Les generals ens influencien enormement, i tan el vot com la participació ha de ser elevat, perquè el vot de la dreta sempre és fidel i no falla.


Els joves avancem amb Esquerra.


JERC- Berguedà


Article de: Quim Espelt

Ens hi juguem molt

Un petit balanç de la política d’ERC en diferència a la de CIU en els últims quatre anys pel que fa al Congrés de Diputats són.

1. El grup parlamentari d’ERC ha presentat fins a 144 projectes de llei, xifra rècord
si tenim en compte la representació del partit al Congrés dels Diputats.
2. El grup parlamentari d’ERC ha donat suport a tots aquells projectes de llei que
de veritat han aprofundit en la justícia social com poden ser:
-Llei de matrimonis homosexuals: CIU va votar en contra.
-Llei d’atenció a la dependència: CIU va votar en contra.
-Llei d’impuls a la productivitat: CIU va votar en contra.
3. El grup parlamentari d’ERC ha impulsat fins a cinc lleis cabdals de la present
legislatura pactades amb anterioritat amb el PSOE:
1 Derogació Transvasament del Ebre i implantació de la Nova Cultura de l’Aigua.
2 Llei del Sòl que obliga a reservar un mínim d’un 30% del sòl a habitatge
Protegit.
3 Llei de retorn dels Papers de Salamanca.
4 Llei de Qualitat de l’Aire i fiscalitat verda: qui més contamina més paga.
5 Llei de finançament de partits polítics que prohibeix donatius anònims.

Està clar que la pluralitat que tan predicava el PSOE no s’ha reflexat en cap moment. Les infraestructures de Catalunya són tercers mundistes, el dèficit fiscal no para de créixer en números vermells; i és que si Espanya es queda uns 2.622 euros de cada català no és gens estrany. El 9M no podem permetre un govern que no condemna el franquisme, ni deixar les mans lliures a aquells qui no compleixen propostes.

A ERC li poden qüestionar el seu pacte amb el PSC, però és que CIU no inspira confiança (tenint present la seva poca paraula i que han d’assistir al notari per guanyar-se el vot dels catalans i catalanes), i així, doncs, formar part del govern d’Entesa, intentant demostrar que el independentisme també sap governar, no és tan desorbitat.
La proposta de demanar un no a l’Estatut va semblar inviable, però n’hem d’estar orgullosos. Algú s’ha parat a pensar en el cop d’efecte que Catalunya hauria clavat a Espanya si no hagués acceptat aquell estatut retallat amb dues estisores, les de Zapatero i les de Mas?
ERC i CIU tenien pactat arribar fins al final i estrènyer a Zapatero sobretot en temes econòmics, un terme que el senyor Mas va oblidar tan sols uns dies després, anant a protagonitzar el viatge de les “azores” a l’estil català (basat en el peix al cove), amb el president del govern, i per cert, sense assegurar el finançament.
Els números canten, no es demanaven miracles, se sol·licitava passar d’un 11% a un 18,8% en inversió a Catalunya i, temps després únicament arriba a un 13%, que tenint en compte que som la quarta autonomia que aporta més a Madrid, passem a ser la vuitena en quant a inversions estatals.
Potser sembla que a Madrid no hi tenim res a fer, però malauradament multitud de temes crucials per al nostre país es decideixen al Congrés, temes tan sensibles com les pensions o el salari mínim interprofessional.
Ara doncs, en l’esprint final de campanya, és imprescindible que cada ciutadà recordi què ha passat des de fa quatre anys i que siguin coneixedors de les propostes de cada partit. Les generals ens influencien enormement, per això el vot i la participació ha de ser elevat, perquè el vot de la dreta sempre és fidel i no falla.