Dels 10mil a Brussel·les a les autonòmiques

Fa cinc mesos milers de catalans ens vam unir per manifestar conjuntament a Brussel·les el ple desig d’aconseguir un estat propi per a Catalunya. La llibertat del nostre país i el conflicte que dita qüestió representa va ser exhibit el set de març amb orgull a la capital belga, i així passà a ser més conegut arreu d’Europa i del món.

Des d’aleshores el mot transversalitat no ha parat de sonar amb força, i és que aquella manifestació va ser presentada com un acte transversal, totalment promogut des de la societat civil, i el qual va ser dut a terme gràcies a molts voluntaris i voluntàries d’arreu dels països catalans, on des del Berguedà, alguns membres actuals de Reagrupament també varem promoure la jornada com a delegats de l’organització dels Deumil en xarxa per l’Autodeterminació.
Des d’aquell dia memorable, molts catalans somiem en poder votar una força realment independentista que representi la nostre sobirana veu al Parlament de Catalunya. Anhel compartit i disposat a promoure des de l’associació de Reagrupament independentista. Promotors però, els quals al meu entendre no podem tampoc pretendre abanderar-nos com a únics impulsors de portar a les institucions la representació independentista, ja que no podem negar que altres partits i/o associacions com Força Catalunya, Partit Republicà Català o la mateixa organització dels Deumil, no pretenen pas menys. Ans aquí una qüestió aparentment fàcil de resoldre – (unitat) -, però que de ben segur portarà dures feines per acabar vestint una única candidatura transversal a les eleccions autonòmiques de l’any vinent.

Reagrupament significa aplegament, és clar, i de fet ja ha aconseguit aglutinar múltiples organitzacions minoritàries, entre elles UNC o RC. Ara bé, això no vol dir que la convergència hagi d’anar el cent per cent entorn a Reagrupament. Amb això vull deixar palès, que el desig de concentrar l’independentisme dins una mateixa llista, no significa que aquesta figuri dins de Reagrupament o que hagi de portar aquest nom de cara a les eleccions del 2010. Però el que és clar i evident, és que des d’aquesta associació es promourà una candidatura amb garanties plenes d’entrar al Parlament amb una clara intenció: la declaració unilateral d’independència. Per tant, seria lògic que tot hom o grup que tingui el mateix anhel, entri a formar part del projecte que alhora també té un segon objectiu ben clar i explícit: la regeneració democràtica.

Hem de dir, que a dia d’avui encara no se sap del cert com es vestirà aquest noble projecte, perquè les opcions són vàries. Des de partit polític, plataforma, coalició de partits o per exemple agrupació d’electors. Malgrat això, les garanties que aquesta il·lusió col·lectiva s’acabi duent a terme és cada dia més palpable i només realitzable des de la transversalitat i el treball col·lectiu.
El nostre compromís és ferm. Esperem que per una vegada la confluència d’idees independentistes arribi a bon port, i que ben aviat la senyera pugui prendre vol ben sola i gloriosa.