Aquesta és la frase que es llegirà pròximament durant uns 14 dies en els exteriors dels busos de dues línees a Barcelona, degut a una campanya publicitària promocionada per l’associació d’ateus amb la col·laboració econòmica de desenes d’anònims. Frase evidentment polèmica i que segons els promotors de la campanya tan sols pretén fer pensar, reflexionar i veure amb certa objectivitat una qüestió tan profunda i moltes vegades tan delicada com és la religió.
Avui mateix, fruit del caos bèl·lic que malauradament es viu a la franja de Gaza, he llegit al “Periòdico” diferents escrits referents al conflicte entre palestins i israelians, tan d’escriptors de cert renom com Najat El Hachmi (Premi Ramon Llull 2008) com també de simples lectors que els han publicat un breu escrit a l’apartat de “cartes del lector”. Aquest últim es feia ressò del conflicte amb un títol ben clar: “On estàs Déu?” i s’acabava dient que “tan sols ens queda resar per aquells que, malgrat trobar-se en lloc sagrat pels creients en Déu, pateixen la matança incondicional dels seus germans. On estàs Déu, que permets això a la teva terra?”. Contundent final que particularment comparteixo rotundament. També El Hachmi en el seu escrit de contraportada manifestava la seva crítica envers Déu i Jesús dient que “com és possible (que ocorri tot això) vivint molt a prop de la terra on va néixer Jesús?” i essent molt clara envers la ofensiva que els israelians estan proporcionant als palestins: “sembla ser que fa molts anys els va passar quelcom greu (fen referència a l’holocaust nazi que van patir els jueus), i des de llavors ningú els renya, per molt malament que es portin”, i és que el genocidi que van patir durant la segona guerra mundial l’estan escometent ells mateixos contra un altre sector de la població, i mentrestant ningú reacciona, ni Europa ni evidentment els grans amics i protectors dels jueus, els americans. Llavors, jo em pregunto: de què serveixen organismes internacionals com la ONU, l’objectiu del qual és vetllar per la pau internacional? I tornant a fer referència a Déu tot poderós, és això el què vol? Morts indiscriminades i maldat? Potser entre la frase que promouen en els busos els ateus i el conflicte a Gaza ja siguin arguments suficients perquè ens comencem a preguntar si ens hem de refiar d’una força superior a nosaltres o de nosaltres mateixos. De moment, els palestins ja saben la resposta, Déu no els està salvant i els reis mags tan sols els porten bombes, destrucció i morts.
Avui mateix, fruit del caos bèl·lic que malauradament es viu a la franja de Gaza, he llegit al “Periòdico” diferents escrits referents al conflicte entre palestins i israelians, tan d’escriptors de cert renom com Najat El Hachmi (Premi Ramon Llull 2008) com també de simples lectors que els han publicat un breu escrit a l’apartat de “cartes del lector”. Aquest últim es feia ressò del conflicte amb un títol ben clar: “On estàs Déu?” i s’acabava dient que “tan sols ens queda resar per aquells que, malgrat trobar-se en lloc sagrat pels creients en Déu, pateixen la matança incondicional dels seus germans. On estàs Déu, que permets això a la teva terra?”. Contundent final que particularment comparteixo rotundament. També El Hachmi en el seu escrit de contraportada manifestava la seva crítica envers Déu i Jesús dient que “com és possible (que ocorri tot això) vivint molt a prop de la terra on va néixer Jesús?” i essent molt clara envers la ofensiva que els israelians estan proporcionant als palestins: “sembla ser que fa molts anys els va passar quelcom greu (fen referència a l’holocaust nazi que van patir els jueus), i des de llavors ningú els renya, per molt malament que es portin”, i és que el genocidi que van patir durant la segona guerra mundial l’estan escometent ells mateixos contra un altre sector de la població, i mentrestant ningú reacciona, ni Europa ni evidentment els grans amics i protectors dels jueus, els americans. Llavors, jo em pregunto: de què serveixen organismes internacionals com la ONU, l’objectiu del qual és vetllar per la pau internacional? I tornant a fer referència a Déu tot poderós, és això el què vol? Morts indiscriminades i maldat? Potser entre la frase que promouen en els busos els ateus i el conflicte a Gaza ja siguin arguments suficients perquè ens comencem a preguntar si ens hem de refiar d’una força superior a nosaltres o de nosaltres mateixos. De moment, els palestins ja saben la resposta, Déu no els està salvant i els reis mags tan sols els porten bombes, destrucció i morts.
1 comentari:
Jo no sé perquè ens ho preguntem això.. encara.
Déu? De veritat hi hem de creure?
Aquell que ho fa és tan sols per asserenar la seva ànima mitjançant el gran poder de la pròpia convicció. I fer-se creure que la mort, és un camí cap al cel. O també per excusar les seves desgràcies tot dient que és un càstig de Déu.
Amb la quantitat danys que han passat d'ençà que "va néixer el fill de Déu" i el qual havia de ser la salvació... No n'hi ha hagut un de sol ( d'any.. és clar) que s'hagui pogut demostrar clarament l'existència d'un Déu tot poderós. Ben bé al contrari. Radicalment parlant la humanitat és una guerra. Abans de que s'he n'acabi una, ja s'he n'enceta una de nova. I no només és una guerra a mà armada, també ho és entre la vida i la mort. És una lluita incessant. Tots aquells que dia rere dia veuen morir als seus fills per falta de menjar, també han de creure-hi? O s'han d'amanir la consciència amb arguments tan pobres com: " És un càstig del cel".
I si així ho és, què és, doncs, el que ens empeny a tan mutilant càstig?... I es que potser, un dia en que s'il·luminà nostre senyor, i inpugnant-se a ell mateix, va considerar encertat el nostre càstig esclavitzat a una condemna a cadena perpètua?...
M'ha agradat el text! Vinga que veig que vas escrivint més sovint. Molt rebé!! Cuida't maco!
Publica un comentari a l'entrada